Context humanitari
Quaranta anys de conflictes, catàstrofes naturals recurrents, pobresa crònica, sequeres encadenades i la pandèmia de la COVID-19 han deixat a més de 24 milions de persones a l'Afganistan necessitades d'ajuda humanitària. L'agitació política ha exacerbat les necessitats i complicat encara més un context operatiu extremadament difícil, agreujant una crisi humanitària sense precedents.
Mentrestant, les restriccions a la participació en la vida publica a les dones i nenes afganeses no ha fet més que pujar des de l'estiu del 2021, incloent-hi barreres als seus drets a una educació, una feina i el lliure moviment.
Al voltant de 17,2 milions de persones a l'Afganistan, el 40 % de la població, pateix alts nivells d'inseguretat alimentària aguda (fase 3 o 4 de l'IPC¹). A més a més, el fet d'haver encadenat diverses sequeres seguides ha posat en major risc l'accés a l'aigua potable a un país on només la meitat de la població urbana pot obtenir aquest recurs de manera segura.
¹ IPC, abril 2023.
BENEFICIARIS
treballadors
La nostra activitat
Acció contra la Fam treballa a l'Afganistan a través de projectes multisectorials, posant èmfasi especial en l'atenció d'aquelles persones que necessiten ajuda sanitària i nutricional. En la seva lluita contra la fam i la seva aposta per millorar els mitjans de vida, Acció contra la Fam, va distribuir diners en efectiu a 46.000 famílies per comprar aliments, també vals de menjar, equips de supervivència per a l'hivern i paquets agrícoles i ramaders amb llavors, adobs, béns agrícoles, ramat i farratge.
Per millorar l'accés a l'aigua potable i la higiene, vam construir o rehabilitar infraestructures destinades a l'aigua, sanejament i higiene a 58 centres de salut, així com punts d'aigua, fonts i latrines. A més a més, vam distribuir equips d'higiene i d'aigua, que inclouen filtres d'aigua i pastilles potabilitzadores.
ON
AJUDEM
Ajudem a 24,5 milions de persones a l’any. Treballem en 55 països de l’Àfrica, l’Àsia, l’Amèrica Llatina i Europa, els més amenaçats per la fam.
TESTIMONIS
KHAN MOHAMMAD VIU A KABUL DES DE FA 8 ANYS AL COSTAT DE LA SEVA DONA I ELS SEUS 3 FILLS I 2 FILLES
a casa d'un dels seus germans, que ha deixat a la família una habitació amb bany.
A l'hivern no tenim gaire electricitat, i el temps és tan fred i la fusta tan cara que no sempre ens ho podem permetre, però tenim un calefactor i tothom ve a aquesta habitació a escalfar-se. Pel que fa a l'aigua, només tenim un pou, aquí a casa nostra. La bevem, rentem la roba i també la utilitzem per a altres necessitats. Ens vam traslladar de Paktia a Kabul perquè a Paktia no hi havia oportunitats de feina. A la primavera encara s'hi està bé, però a l'hivern ni tan sols hi trobem prou menjar.
Fa dos anys que Khan Mohammad no té una feina fixa, tot i que les oportunitats a Kabul semblaven millors. Abans era conductor, cosa que li permetia cobrir mantenir la família i comprar medicines. El seu fill més jove, Arfanullah, va començar a perdre pes de manera preocupant dos mesos després de néixer. Tot i no haver tingut problemes en els altres embarassos, Babri, la seva mare, no produïa prou llet per alimentar Arfanullah i, a més, estava malalta, però no es podia permetre el tractament. Això la va portar a deixar de donar el pit al nadó, cosa que va tenir un efecte negatiu sobre la salut i el desenvolupament del petit.
En veure'l emmalaltir, els seus pares el van portar a la clínica local, on li van dir que, encara que el nen perdia pes i patia febres i diarrea, no tenia malnutrició. Aquest diagnòstic incorrecte va endarrerir el tractament, però un cop van portar Arfanullah a la unitat d'alimentació terapèutica d'Acció contra la Fam a Kabul, el nen va ser diagnosticat de malnutrició i ingressat durant 11 dies, en què es va recuperar gràcies a la llet terapèutica, així com la capacitació sobre nutrició i alimentació que van rebre els pares.