Durant dècades, la fam al món va anar disminuint. Però ara, a causa dels conflictes, el canvi climàtic, la desigualtat mundial i altres factors, la fam amenaça de tornar-hi.
Definició de fam extrema
Una fam extrema es defineix com el tipus més greu de crisi de fam. És molt poc freqüent, però quan es produeix significa que hi ha una escassetat extrema d'aliments i que diversos nens, nenes i adults d'una determinada zona moren de fam diàriament.
Algunes emergències mortals ocorren de sobte, com ara terratrèmols, inundacions i altres catàstrofes naturals. No és el cas de la fam extrema. Una fam extrema es produeix lentament, causada per conflictes a llarg termini, crisis climàtiques, pobresa extrema i altres factors. Les fams extremes mai no són inevitables, sempre són predictibles, prevenibles i provocades per l'home.
QUAN ES DECLARA UNA FAM EXTREMA
La fam extrema és un terme tècnic: només es declara oficialment quan es compleixen una sèrie de criteris específics d’inseguretat alimentària, mortalitat i malnutrició.
20%
1 de cada 5 llars
pateix escassetat extrema
d'aliments.
30%
Més de 3 de cada 10
persones estan
desnodrides.
4
de cada 10.000 nens i
nenes menors de cinc
anys moren cada dia
de fam.
2
de cada 10.000 persones
moren cada dia de
fam.
Com es declara la fam extrema
Per declarar una fam extrema, el món recorre al sistema de Classificació Integrada de Fases (CIF), un marc en què participen governs, organismes de l'ONU, organitzacions com ara Acció contra la Fam, la societat civil i altres socis pertinents. Junts, utilitzant les normes científiques i l'enfocament analític de la CIF, els socis classifiquen la gravetat i magnitud de les crisis alimentàries en un país.
La CIF estableix cinc fases per a les crisis de la fam, que van de la Fase 1 (Mínima/Cap) a la Fase 5 (Catastròfica/Fam extrema), i cadascuna té el seu propi conjunt de criteris tècnics.
La clau per entendre les emergències alimentàries són les dades, i moltes. Acció contra la Fam i els seus socis duen a terme enquestes sobre seguretat alimentària i nutrició per demanar informació sobre la disponibilitat d'aliments, els nivells de desnutrició i les taxes de mortalitat.
A continuació, es recopilen i analitzen totes les dades, i els socis de la CIF es posen d'acord sobre els resultats i les conclusions generals. Si un país, o part d'un país, compleix els criteris de fam extrema (fase 5 de la CIF), tots els socis –inclòs el govern del país– han d'arribar a un consens sobre aquests resultats abans que es declari la fam extrema. De vegades, les declaracions de fam extrema es poden convertir en decisions polítiques, més que humanitàries.
Abans i després que es declari una fam extrema, l'objectiu del sistema de la CIF és desencadenar accions per evitar que les crisis de fam es deteriorin encara més i salvar vides. Però encara que és una eina molt útil, el sistema dista molt de ser perfecte.
Sovint, les mateixes condicions que provoquen la fam són les que dificulten increïblement la recopilació de les dades necessàries per determinar si s'està produint una fam extrema.
ELS CONFLICTES PROVOQUEN FAM
Els conflictes són la principal causa de la fam. La violència i la inseguretat posen en perill la població civil i dificulten l'avaluació de la gravetat d'una crisi alimentària i l'accés a les comunitats més necessitades d'ajuda. Lamentablement, això significa que hi ha ocasions en què se sospita -fins i tot és probable- que hi hagi fam extrema, però no hi ha prou informació per confirmar-ho.
Quan va ser la darrera fam extrema?
Només hi ha hagut dues fams extremes al segle XXI. El 2011, enmig d'una greu sequera i un conflicte, es va declarar la fam extrema a Somàlia després de la mort d'unes 250.000 persones. El 2017, després d'anys de guerra civil, es va descobrir que parts del Sudan del Sud patien fam extrema.
Durant mesos abans que es declaressin les dues fams extremes, les Nacions Unides i les organitzacions humanitàries van advertir del deteriorament de les crisis humanitàries. L'ajuda va acabar arribant, però per a centenars de milers de nens i famílies desnodrides, ho va fer amb massa lentitud.
Continua preocupant avui la fam?
Després de molts anys d'avenços en la lluita mundial contra la fam, una combinació de factors –conflictes, canvi climàtic i desigualtat global– ha portat milions de persones a la vora de la inanició.
Segons les Nacions Unides, en aquests moments, fins a 49 milions de persones de 46 països podrien córrer el risc de caure en la fam extrema si no reben ajuda urgent. Els països amb més risc de fam extrema són al Corredor Sec Centreamericà i Haití, passant pel Sahel, la República Centreafricana i el Sudan del Sud, fins a la Banya d'Àfrica, Síria, el Iemen, l’Afganistan i el Territori Palestí Ocupat.
Encara que la fam extrema no ha estat declarada -i potser mai ho sigui- les campanes d'alarma estan sonant ara, i el món les ha d'escoltar. No podem esperar que es declari oficialment la fam extrema per actuar i salvar vides.
COM AJUDEM A LES COMUNITATS QUE S'ENFRONTEN A LA FAM EXTREMA
Proporcionem tractament vital a nens greument desnodrits i lliurem diners d'emergència, aliments i aigua potable. Els nostres equips també ajuden a avaluar la gravetat de les crisis alimentàries enquestant les comunitats i subministrant i analitzant dades.
Els nostres equips també investiguen millors formes d'entendre, prevenir i abordar les crisis de fam, advoquen per un accés humanitari més gran a les comunitats necessitades i pressionen els líders mundials perquè prenguin mesures per crear un món sense fam.