Context humanitari
Cinc anys després d'haver acabat els combats contra el Daesh, i malgrat que s'han registrat alguns avenços positius, la inseguretat encara regna a l'Iraq, on hi ha 2,5 milions de persones que necessiten ajuda humanitària. L'erosió de la cohesió social nacional, l'incomplet restabliment dels serveis bàsics i mitjans de vida, el canvi climàtic, el creixent estrès hídric i el risc cíclic d'epidèmies de còlera posen en escac la fràgil estabilitat del país.
BENEFICIARIS
treballadors
Aigua, Sanejament i Higiene
SEGURETAT ALIMENTÀRIA I MITJANS DE VIDA
EXPATRIATS
NACIONALS
La nostra activitat
Acció contra la Fam va rehabilitar sistemes de subministrament d'aigua potable a escoles i va ajudar les autoritats locals a detectar fuites a les xarxes d'aigua comunitàries. També va posar en marxa una eina participativa per analitzar els riscos d'estrès hídric, va consultar les comunitats per reforçar les normes mediambientals i va continuar conscienciant la població i les autoritats sobre les bones pràctiques d'higiene i gestió de l'aigua.
Ens vam comprometre amb els agricultors a promoure una agricultura resistent al canvi climàtic i a l'escassetat d'aigua, i vam auxiliar les llars desplaçades vulnerables mitjançant transferències d'efectiu que contribuís a cobrir les seves necessitats. També ens vam esforçar per reactivar l'economia local, fent costat a les petites empreses amb subvencions i formant als propietaris perquè els seus negocis poguessin prosperar.
Amb la finalitat de reduir l'estigma i els tabús que envolten l'accés a la salut mental, Acció contra la Fam va proporcionar serveis directes i formació en salut mental, ajuda psicosocial i protecció a les comunitats. També vam treballar per reforçar la cohesió social, analitzant la dinàmica dels conflictes per a donar respostes adaptades a les necessitats de les comunitats.
ON
AJUDEM
Ajudem a 24,5 milions de persones a l’any. Treballem en 55 països de l’Àfrica, l’Àsia, l’Amèrica Llatina i Europa, els més amenaçats per la fam.
TESTIMONIS
A NÍNIVE, AL NORD DE L’IRAQ, MOLTES PERSONES PATEIXEN TRASTORNS MENTALS I PSICOSOCIALS DESPRÉS DE DÈCADES DE CONFLICTE I DESPLAÇAMENT.
Gairebé una cinquena part dels desplaçats que viuen fora dels camps declaren patir trastorns psicosocials. Entre els símptomes més comuns hi ha l'aïllament, les dificultats per afrontar les seves emocions, però també taxes més grans de suïcidis, violència domèstica i divorcis. L'estrès, l'ansietat i la violència de gènere, en particular, continuen sent importants entre els desplaçats, els retornats i els refugiats. Tot i això, l'atenció de salut mental no està gaire estesa: la majoria dels centres de salut no ofereixen aquests serveis i la salut mental no forma part dels plans d'estudis del personal sanitari.
El 2022, Acció contra la Fam va dur a terme campanyes de sensibilització a la zona per fomentar l'acceptació i la conscienciació salut mental. Es va convidar participants d'organitzacions locals de la societat civil i equips de voluntaris a sessions de sensibilització, centrades en l'acceptació dels problemes de salut mental, la violència de gènere, la protecció de la infància i les vies de derivació existents per als supervivents.
Abdul Karim, de 27 anys, va participar en una d'aquestes formacions bàsiques sobre salut mental, suport psicosocial i protecció impartida per Acció contra la Fam, centrada en la derivació de casos de violència de gènere i protecció infantil cap a una atenció adequada. Es va convidar participants d'organitzacions locals de la societat civil i equips de voluntaris a sessions de sensibilització, centrades en l'acceptació dels problemes de salut mental, la violència de gènere, la protecció de la infància i les vies de derivació existents per als supervivents. En concret, "l'estigma sobre la salut mental i la por de la comunitat a causa de la manca d'informació sobre els problemes de salut mental" impedeix a molts membres de la comunitat accedir a l'ajuda, ja que tenen por de ser humiliats o rebutjats si demanen ajuda. Destaca l'absència de centres de salut especialitzats que ofereixin serveis de salut mental adequats.
La formació va proporcionar a Abdul Karim més coneixements sobre les conseqüències de la violència de gènere, com els riscos de suïcidi i addicció, així com sobre les derivacions i opcions de suport existents per a les supervivents. Va dir que comprenia millor les pressions i els reptes a què s'enfronten els supervivents. "Després de la formació, vaig poder sensibilitzar altres membres de la meva comunitat. Molts no tenien coneixements sobre salut mental, de manera que els coneixements que els vaig proporcionar els van ajudar a conscienciar-se", afirma Abdul Karim. Creu que el suport rebut per Acció contra la Fam encara es veu en la seva vida diària: "Comparteixo tota aquesta informació amb la meva família, dono consells als meus amics i els ajudo a entendre la salut mental i com afecta directament les nostres vides".
Unes setmanes després de la formació, recorda que va organitzar una sessió de conscienciació en la seva comunitat per fomentar l'acceptació i l'accés als serveis de salut mental que tant es necessiten. "Hi havia una noia de 22 anys amb símptomes depressius i pensaments suïcides", descriu. Gràcies als seus coneixements adquirits sobre salut mental i vies de derivació que va aprendre durant la formació, Abdul Karim la va poder derivar a un dels centres d'atenció primària actius de la seva comunitat, on sap que els treballadors sanitaris formats per ACF podrien ajudar-la amb serveis de salut mental de qualitat. "El seu estat va millorar després de rebre serveis de salut mental, i els seus pensaments suïcides van canviar, cosa que li va donar esperança", explica Abdul Karim.
